Segona fase

Després de realitzar la primera fase i assabentar-me ben bé tot l’historial dels dos alumnes a seguir, em vaig endinsar en la segona fase. En aquesta fase, no he pogut realitzar totes les activitats que tenia pensades, per manca de temps i per qüestions organitzatives. Tal i com els hi passa als mestres (ho dic per pròpia experiència) de vegades, et programes una sèrie d'activitats que després veus o bé que no et dòna temps, que els nens/es no tenen el dia per poder-la realitzar, que l'espai del que volies disposar no està disponible… En fi, n'hi ha una sèrie d'aspectes que influencien a l'hora de posar en marxa les activitats, d'aquesta manera, han hagut algunes modificacions.
Tot i així, el fet de no realitzar-les ha estat un efecte positiu en mi, ja que he pogut observar encara més com actua la psicopedagoga amb els nens. Penso que poder veure els diferents mecanismes i tècniques que utilitza em pot ser de molt profit.
Les activitats realitzades han estat ben acceptades tant pels alumnes com per la psicopedagoga. M’agradaria citar una d’elles amb la qual vaig gaudir molt. Vaig comprar un material, el qual consta de 9 daus amb diferents pictogrames, aleshores havien de tirar els daus i crear una història entre tots dos. La veritat és que em va sorprendre, perquè van respectar el seu torn i van crear una història molt divertida. Amb aquest joc el que pretenia era que desenvolupessin la seva imaginació i la seva expressió verbal, a més també hem treballar el fet d’esperar i respectar el torn dels demés. D’altra banda, també havien de ser realistes i dir coses que tinguin sentit, tot i que fos una història inventada i imaginativa havia de tenir sentit (aspecte que de vegades els hi costa).

Un exemple dels daus són els següents:

Així, vull que quedi constància de la història que van realitzar tots dos:

“Hi havia una vegada un nen que estava llegint un llibre, però era tan avorrit que es va adormir. Quan es va despertar va veure que es va convertir en un ancià, va sortir i va veure que hi havia un arbre. En aquell arbre hi havia una clau màgica que obria la porta d’un castell en el qual hi havia un súper llop assassí que tenia superpoders. Però, en veritat no era un monstre, era un peix, així que va sortir del castell i va veure un ramat d’ovelles.... I en aquell precís instant es va despertar a l’avió. Havia estat tot un somni!!”

Increïble la imaginació dels nens amb una sèrie d’imatges oi?