Què demanaria un autista?

Durant tot aquest temps he pogut observar el comportament dels autistes i m’agradaria deixar constància del que poden pensar i necessitar ells en cada moment, és a dir, em de posar en pràctica l’empatia (aspecte imprescindible per poder avançar amb ells):

Ajuda’m a compendre:


•El significat del llenguatge. Encara que em sigui difícil comunicar-me, no enganyo.

•Ajuda’m a ser més autònom.


•No canviïs totalment la teva vida per ser jo com sóc. Ajuda’m amb naturalitat.

Accepta’m com sóc:

•Respecta el meu ritme. No t ́obsessionis

•No t’angoixes.

•No em parlis massa.

•Dona’m el meu espai.

•Les meves conductes alterades són formes de fer front el món des de la meva especial forma de ser i sentir.

•El meu món es ximple. Puc millorar.

Dona’m ordre i tranquil.litat:

•Dona’m ambient estructurat, benestar i estabilitat emocional. Sigues flexible.

•No em demanis constantment i sempre les mateixes coses ni m ́exigeixis sempre les mateixes rutines. L ‘autista sóc jo, no tú. Però no em demanis coses pel damunt d ́allò que sóc capaç de fer.

El que faig no va envers tu:

•No mńagredis químicament.

•Ningú té la culpa del que passa. De vegades les meves reaccions i conductes són difícils de compendre o afrontar.

La culpa sol dona sofriment al meu problema. No sol sóc un autista:

•M ́agrada jugar i divertir-me.

•Comparteixo moltes coses dels nens, adolescents o adults normals.

A més…. a mode d'ampliació us deixo amb aquest quadre que em va proporcionar la psicopedagoga: