Estratègies

Gràcies a l’observació que he pogut realitzar durant tot aquest temps de la piscopedagoga amb els nens amb aquest tipus de trastorn, m’ha permès realitzar   un   estudi   contextualitzat  i així adonar-me d’una sèrie d’estratègies a tenir molt en compte. L’observació en aquest context ha estat un escenari privilegiat, ja que he pogut veure les relacions que estableixen amb els seus iguals amb els adults, així com la interpretació que poden fer dels estats mentals dels altres. D’aquesta manera, puc dir que les estratègies a valorar són les següents:

Estratègies per desenvolupar les competències comunicatives:

·      Utilitzar codis variats, no només orals (gestos, expressions facials...).

·      Valorar els intents comunicatius.

·      Facilitar sistemes augmentatius de comunicació per desenvolupar les relacions 
interpersonals i les estratègies de petició i expressió de desitjos.

·      Fomentar l’ús de la comunicació com a alternativa als problemes de 
comportament.

·      Realitzar activitats que els ajudin a desenvolupar intercanvis comunicatius amb 
els altres.

·      Fomentar l’ús de paraules amb sentit en comptes de repetir paraules de 
manera mecànica.

·      Parlar a poc a poc amb frases clares i curtes.

·      Seqüenciar les instruccions llargues i reforçar-les amb imatges, si cal (utilitzar 
suport visual).

·      Promoure la verbalització dels seus sentiments de manera adequada.

·      Proporcionar un repertori de respostes per utilitzar en diferents situacions 
(ensenyar-los què han de dir i com dir-ho).

·      Animar-los a participar en les converses, tot reforçant-los.

Estratègies per desenvolupar les competències d’autonomia i iniciativa personal (la 
relació amb els altres)

·      Compartir accions amb els altres per propiciar l’atenció conjunta.

·      Fomentar el contacte i la mirada.

·      Escenificar situacions de la vida real en que sigui necessari posar-se al lloc 
dels altres per solucionar un conflicte.

·      Utilitzar esquemes amb els quals es puguin guiar durant una conversa.

·      Promoure la identificació de les seves emocions.

·      No fer cas de les rebequeries, però sí donar significat a les seves actuacions.

·      Transmetre de manera clara que s’han d’obeir una sèrie de normes 
específiques i que s’han d’acabar els treballs..

·      Donar les normes de disciplina per escrit (targetes d’ajut, llistes...).

·      Donar normes concretes en positiu i revisar-les regularment.

·      Utilitzar tècniques de reforç conductual positiu per promoure conductes 
adaptatives i prosocials.

·      Explicar a l’alumne/a les conductes adequades per a les situacions quotidianes 
i assegurar-se que ho ha entès.

·      Analitzar les situacions conflictives, seguint les seqüències dels fets i valorant- 
ne les conseqüències.

·      Donar-li opció als moments de solitud que necessita per disminuir l’angoixa de 
l’exigència de l’entorn