Conclusions AUTISME i SÍNDROME ASPERGER

Degut a tot el treball realitzat amb els dos alumnes en qüestió he pogut especialitzar-me en dos tipus d’autisme, d’aquesta manera he arribat a vàries conclusions entre el síndrome d’asperger i l’autisme i m’agradria deixar-les reflexades en aquest blog.

En primer lloc, els factors implicats en l'autisme són similars als del síndrome d'Asperger. Per això parlem de TEA. Els trastorns generalitzats del desenvolupament es caracteritzen per problemes d’interacció social, de comunicació o comportaments, interessos i activitats estereotipates. Així, la comunicació dels Asperger i autistes està molt centrada en els seus propis hàbits i interessos i no en les demandes de l’altre donat que manquen d'empatia (pel dèficit en la teoría de la Ment). La diferencia entre el síndrome d’asperger i l’autisme es troba amb la disfunció i el retard del llenguatge, que aquests últims presenten. Els autistes tenen problemes més greus de parla que un Asperger.

Tots dos tipus tenen dèficits emocionals en les funcions executives ja que les seves conductes i els seus processos de pensament són generalment rígids, inflexibles, repetitius i perseverants. Solen ser persones impulsives, que mostren problemes per inhibir una resposta inadequada, presenten dificultats a l'hora de prendre decisions importants i solen tenir problemes per organitzar i seqüenciar els passos necessaris per solucionar un problema. També tenen dificultats en organització (que els permeten solucionar un problema);dificultats per fer plans i després seguir els plans per guiar el comportament; dificultats per començar i finalitzar una activitat; serioses limitacions a l'hora de prendre decisions diferents, perspectives sobre la mateixa situació en diferents moments (rigidesa mental); pobre resistència a la distracció i la interferència; pobre habilitat per organitzar i manejar el temps..etc.

Des de la teoria del dèficit en Teoria de la Ment es diu que nens amb TEA com és el cas dels Asperger i nens amb Autisme, no mostren l’habilitat de simular, la capacitat de fantasiar i jugar simulant. No entenen la simulació, ni simulen quan juguen. Mostren serioses dificultats per “posar-se en el lloc de l'altre” i intuir el seu món mental. Això fa que tinguin dificultats per mantenir interaccions socials fluïdes, dinàmiques i recíproques, fer amics, treballar i ser 100% indenpendents.

Algunes de les conseqüències d'aquesta limitació per comprendre el món mental dels altres serien les següents: dificultat per predir la conducta dels altres, dificultat per adonar-se de les intencions dels altres i conèixer les veritables raons que guien les seves conductes, dificultat per entendre emocions, tant les pròpies com les dels altres, la qual cosa els porta a mostrar escasses reaccions empàtiques, dificultats per comprendre com les seves conductes o comentaris afectaran a les altres persones i influiran en el que els altres pensin d'ell, en oferir qualsevol tipus d'informació, mostren dificultats per tenir en compte el nivell de coneixement de l'interlocutor sobre el tema en qüestió, dificultat per tenir en compte el grau d'interès de l'interlocutor sobre el tema de conversa, dificultat per anticipar el que els altres poden pensar sobre el seu comportament, dificultat per mentir i per comprendre enganys, dificultat per comprendre les interaccions socials... etc.

D’aquesta manera, podem parlar d'autisme i Sindrome d'Asperger com a TEA perquè presenten unes semblances tals com :

- No perceben dobles sentits o dobles intencions (Dificultats en el procesament de la informació).


- Tenen problemes socials (d'interrelació) amb persones. Per això els dificulta treballar (els pot resultar estresant).


- Excessiu interès per un tema (dades d ‘aniversaris, història, videojocs, capitals del món, ordena alfabèticament llibres o un objecte.


- Moviments estereotipats o d'acte-estimulació.


- Presència de rutines, extremat ordre.


- Demores en parlar.


- Entenen poc de bromes.


- Juguen sols, els seus interessos els creen solament ells.

- Eviten mirar als ulls.

- Tenen dificultat per captar el significat de la informació emocional expressada a través de canals no verbals (entonació, volum del parla, i gestos i posats facials i corporals); presència de respostes emocionals exagerades o poc coherents amb el context; dificultat per adaptar-se a situacions noves; limitades habilitats d'organització visuoespacial.; pobre rendiment en tasques que requereixen integració de la informació viso-motora; marcada limitació en les habilitats de relació social.

A més, tenen grans diferències que gràcies a totes les observacions realitzades he pogut adonar-me’n d’aquestes.

- El coeficient Intel·lectual en persones amb Síndrome d ́Asperger està en general per sobre del normal, i el C.I d'una persona amb autisme, està en general (no sempre) per sota del normal.

- La gramàtica i el llenguatge és altament funcional en les persones diagnosticades de Asperger i limitat en persones amb autisme.

-Tenen desitjos de fer amics els Asperger mentre que els segons presenten un desinterès i no els busquen.

- Les persones amb Asperger presenten problemes de llenguatge quan són nens i els nens amb autisme tenen retards en el llenguatge o absència.

- La major part dels Asperger poden independitzar-se i moltes de les persones diagnosticades amb autisme seran depenents o seran vigilades durant el transcurs de la seva vida, encara que hi ha molts casos d'independència, els mateixos que a poc a poc se'ls ha anat llevant l'ajuda o supervisió.

Així penso que ha estat un projecte molt profitós per mi on he pogut arribar a vàries conclusions i m'he endinsat en un món completament nou per mi. 

Conclusions

L’elaboració   d’aquest   projecte   m’ha   permès   conèixer  el   funcionament  d’unes sessions amb nens autistes. A  més,  he  pogut  ser  partícip  de   les   activitats   que   s’han   dut   a   terme i dels moviments que ha de realitzar la psicopedagoga  per poder fer que el nen evolucioni de manera positiva i progressiva. D’aquesta   manera,   s’ha   de   dir   que   un   aspecte   fonamental és el treball col·laboratiu i en equip (amb les famílies, amb les escoles, amb els hospitals…). El treball en equip és fonamental per dur a terme una bona feina amb els alumnes amb necessitats educatives  especials.  D’aquesta  manera,  la  flexibilitat,  la  capacitat  d’adaptació,   el   saber   escoltar   els   altres,   la   confiança   són   elements   que   s’han   de   tenir presents   a   l’hora   de   realitzar   un   bon   treball   en   equip.   La   flexibilitat   és   un   aspecte a tenir en compte ja que el fet de saber adaptar-se a circumstàncies adverses, a circumstàncies inesperades fa que es puguin superar millor les dificultats que es presentin. La confiança també és bàsica, ja que és un aspecte important reconèixer que altres professionals poden aportar ajuda o informació útil  per  a  la  intervenció  amb  l’alumne.  Així,  és  molt  convenient  realitzar  reunions   per tal que tots els professionals   que   atenen   l’alumne   portin   a   terme   una   reflexió  conjunta  a  l’entorn  a  les  ajudes  que  se  li  poden  oferir.

Sense aquest treball conjunt no seria possible tampoc realitzar amb èxit les intervencions adequades a les necessitats   d’aquest   tipus   d’alumnat.   El fet que un conjunt de professionals seguin a parlar  i estalviar energies suposa un augment de la qualitat de la intervenció i això és l’èxit per al nen. Les dificultats de comunicació, conducta i destreses socials que presenten aquests alumnes requereix que, en alguns moments, hi hagi una col·laboració de tots els professionals. Per   tant,   és   important   que   hi   hagi   una   comunicació   constant   entre   tots   els   elements   implicats   en   l’educació   de   l’alumne.

D’altra  banda,  aquest  projecte m’ha servit també per conèixer de manera més concreta  les  característiques  que  presenta  l’alumnat  amb  Trastorn  de  l’Espectre   Autista.   A   més,   m’ha   permès   valorar   dos   alumnes   amb   TEA  amb els quals m’he sentit molt agust. He pogut observar diferents tipus d’autisme i per tant diferents reaccions. Un altre  aspecte  que  considero  interessant,  ha  estat  el  fet  del disseny d’activitats   i   recursos   educatius   que   afavoreixen   el   desenvolupament   de   les   capacitats  relacionals,  comunicatives  i  simbòliques  de  l’alumnat  TEA.  Aquestes   activitats  s’han  dissenyat  i  dut  a  terme  juntament  amb  la  psicopedagoga.

He de dir que des de feia temps era un tema que m’interessava i la veritat és que he après moltes coses sobre ells. Estic molt satisfeta per tot l’aprenentatge realitzat i molt agraïda a la psicopedagoga per tot el que m’ha ajudat i per totes les aclaracions i explicacions que m’ha anat donant contínuament.

En resum, la realització de les pràctiques m'ha servit per aprofundir en el tema dels   trastorns   de   l’espectre   autista,   un   tema   que   causa   fascinació,   com   recordava   Rivière,   ja   que   “l’aïllament   desconnectat   dels   nens   autistes   ens   resulta estrany i fascinant com ho seria el fet que un cos inert, en contra de les lleis de la gravetat i dels nostres esquemes cognitius previs, comencés a volar pels  aires  de  la  nostra  habitació”  (Autismo. Orientaciones para la intervención educativa. Rivière, 2001)

El llenguatge figurat

Durant aquests dies m’he pogut adonar que el llenguatge figurat els hi costa molt entendre’l. Se’ls hi explica que el llenguatge figurat es quan algú diu alguna frase que sembla una cosa però que no significa exactament el que es diu.

D’aquesta manera, treballem aquest aspecte a través d’un power point. Algunes de les frases que es treballen són les següents:

·   

   

•  “Me estoy congelando”: tengo mucho frio
• “Es un rollo”: que aburrido
• “Eres un cerdo”: que marrano
• “Me comería una vaca entera”: tengo mucha hambre
•  “Te lo diré cuando los elefantes vuelan”: no te lo diré
• “Me explotarà la cabeza”: me duele mucho la cabeza

El fet de realitzar aquesta activitat amb power point és perquè necessiten activitats molt dinàmiques i visuals sinó desconnecten totalment.

Aquest dia en G es mostra molt nerviós, toca tot el material psicoeducatiu de l’aula, cambia de tema constantment, crida i es treu i es posa les ulleres constantment. En aquest cas, la psicopedagoga no el renya, intenta tranquil·litzar-lo i intenta seguir amb el tema que estàvem tractant. Però tot seguit, en G continua movent-se, aquest cop aixecant-se contínuament. Aquest vegada, la psicopedagoga amb molta calma l’agafa poc a poc de les mans, fa que es creui de braços i faci respiracions. Així, en R també l’ajuda, ja que ho fan tots dos i ell se sent més acompanyat. Al final s’acaba calmant. La veritat que va ser un dia d’aquells per recordar, ja que en G va viure moments molt crítics i quan no estàs acostumat a veure aquest tipus de reaccions et sobten. Per mi ha estat molt rellevant poder veure que feia la psicopedagoga en aquest cas, ja que moltes vegades no saps com reaccionar davant d’aquestes situacions.

La cua de drac

Tal i com ja he esmentat, cal treballar molt les emocions amb aquests nens. Així, aquesta vegada treballem la ràbia mitjançant un conte. Aquest s’anomena: “La cua de drac” el podeu veure a continuació, a través d’aquest enllaç:

http://www.slideshare.net/maporlo/la-cua-de-drac-32087152

A l’hora d’explicar el conte en G fa contestacions inadequades, interromp constantment amb coses que no toquen, que no tenen res a veure i diu contínuament que s’avorreix. En canvi, en R adopta una actitud més adequada escoltant i parant atenció.

Un cop explicat el conte treballem per veure que podem fer per sortir de la ràbia (cosa que els hi passa molt sovint i que han d’aprendre a controlar). Així, entre tots fem una pluja d’idees per saber que fer quan ens entra la ràbia, algunes de les respostes van ser les següents:

• Pensar en el Nadal.
• Pensar en les coses que ens agradin.
• Agafant un objecte/joguina i donar-li voltes per relaxar-nos.
• Respirar fons...

Després hem treballat això mitjançant una fitxa però en G li costa molt centrar-se.  Té dificultats en la iniciació d’una activitat, és una dificultat en la funció executiva a més de la rigidesa i la dificultat d’expressió que té.  En canvi, en R es concentra molt millor que l’any passat.

Bibliografia:

http://www.slideshare.net/maporlo/la-cua-de-drac-32087152

Les emocions

Es diu que molts dels nens autistes viuen enganxats a la seva sensorialitat. Sensacions, però, que no són pensades. Sensacions no integrades i inconscients. Per tant, és de gran importancia afavorir el procés de consciència d’aquesta sensorialitat, de percebre aquestes sensacions, entenent que quan prenguin consciència d’aquestes, podran experimentar-les i mentalitzar-les (Corominas, 1998).

Per tant, s’afirma que hi ha una disminució de les neurones amb les funcions de connexió entre les neurones receptores de sensacions i les connexions amb el tàlem (processador de les emocions) i el còrtex, principalment del lòbul frontal, (processador de la conscienciació, la intencionalitat i la representació simbólica) (Muñoz, 1999, Courchesne, 2005, Viloca, 2012).

Aquesta disminució de les neurones que ajuden a connectar les vivències sensorials amb les emocionals i la consciència d’aquestes vivències és present en els nens amb TEA. D’aquesta manera, és un aspecte a tenir molt en compte a l’hora de treballar amb aquests nens, per això he volgut que quedés contemplat.

Bibliografia:

http://www.desenvolupa.net/Ultims-articles/Confluencia-de-les-vessants-educativa-i-terapeutica-per-al-treball-amb-infants-amb-TEA-de-l-emocio-a-la-cognicio-Nuria-Farres-Marti-06-2014