Estem en una sessió de teràpia amb dos alumnes, un d’ells diagnosticat amb un TEA (l’anomenarem M) i l’altre amb un TDAH (l’anomenarem C). Durant aquesta sessió parlem seriosament amb en C, ja que l’ha arribat un e-mail a la psicopedagoga del seu tutor explicant-li un incident que va ocórrer a l’escola. En aquest e-mail deia que en C no treballa a la classe, i que quan el castiguen per anar a una altre classe a fer els deures se’n va al lavabo a jugar, però a més quan l’enganxen culpabilitza a un altre nen/a. La psicopedagoga el fa veure que el seu curs perilla i que s’ha de posar les piles. El que més li molesta a aquesta és que culpi als demés. D’aquesta manera, el remarca que si un fa malament qualsevol cosa ha de ser responsable dels seus actes i que ha d’assumir les conseqüències.
Aprofitant aquest tema la psicopedagoga vol observar les relacions que tenen tots dos alumnes amb els seus companys i amb el mestre, per això els hi fa realitzar un sociograma.
El sociograma es coneix com
una tècnica que a través de l’observació i l’avaluació d’un context, reflexa en
un gràfic els diferents vincles entre els membres d’un grup. En aquest cas es tracta
de dibuixar-te a tu mateix i als teus companys. Cada un serà d’un color
diferent segons l’alumne cregui convenient, si és bo, regular o dolent, tot
depenent de les relacions que s’estableixin entre ells. D’aquesta manera, es pot observar els vincles
afectius que té amb els seus companys, els graus d’influència i els llaços de preferència.
Trobo que ha
estat una sessió molt interessant. D’una banda perquè he conegut una nova
tècnica avaluativa i d’altra banda perquè és essencial comentar el que passa a l’escola
i el perquè de les reaccions produïdes. Per tant, tal i com s’ha remarcat molt
a l’assignatura d’entorn social, familiar i intervenció psicopedagògigca; l’escola,
la família i els serveis educatius han de treballar de forma paral·lela perquè el nen pugui evolucionar de manera favorable tant a nivell
personal com a nivell acadèmic. En primer lloc, l’escola ajuda a instruir i a
formar als nens com a persones civilitzades però sense l’ajuda dels pares és
molt difícil tirar endavant l’educació dels seus fills i avançar en el procés
d’ensenyament-aprenentatge, ja que aquests són el pilar fonamental de l’educació.
En segon lloc, el treball en conjunt
entre els serveis educatius i els professionals de l’escola és de gran
importància. Tant els uns com els altres han de tenir en compte les diverses
opinions i en tot moment han d’estar informats dels aspectes a destacar dels
seus alumnes, ja que entre tots poden ajudar-se, detectar problemes i buscar
noves solucions per així poder fer que el nen/a tingui una evolució favorable.
En definitiva, poden contrastar la informació i establir així un pla comú. Tal
i com passa en aquest cas l’escola explica la situació d’en C als serveis
educatius. Totes les notícies que puguin tenir els serveis educatius de
l’alumne és positiu, perquè per poc que sigui ja pots encaminar la teva tasca
psicopedagògica. Per tant, estem parlant de mantenir un treball en equip. Les
col·laboracions de l’escola amb els serveis externs proporcionen realitzar un
treball en equip amb l’objectiu d’intervenir i aconseguir la millora del
benestar de l’alumne. A més, amb això realitzen un treball preventiu, donant
resposta als problema sorgits, faciliten la cohesió social i donen suport i
protecció als nens/es. Actualment, aquests serveis s’han incrementat, d’aquesta
manera s’han de tenir sempre presents perquè ajuden a obtenir una veritable
diagnosi i una recerca de recursos més àmplia.
Com a futurs psicopedagogs hem de tenir aquest aspecte molt en compte,
ja que l’assessorament psicopedagògic implica necessàriament treballar amb
altres professionals de diferents àmbits
Bibliografia
- Planas, M. (2007). Familia
i escuela: estrategias para una relación constructiva. A J. Bonals i M.
Sanchez-Cano Manual de asesoramiento psicopedagógico (pp. 203-230).
Barcelona. Graó
- Vila, I. ( 2008) Mòdul 1. Família i
Comunitat: una perspectiva psicoeducativa. Entorn Social i familiar i intervenció Psicopedagògica.
Barcelona: UOC
- Vila, I. (2008) Mòdul 2. La Intervenció educativa en el context familiar. Entorn Social i intervenció psicopedagògica. Barcelona: UOC
- Vila, I (2008) Mòdul 3. Intervenció psicoeduativa en l’entorn social. Barcelona:UOC.
- Cohesión grupal, recuperat a:
- Psicologia social, recuperat a:
- Sociograma, recuperat a:
No hay comentarios:
Publicar un comentario