Tenint en compte tots els conceptes estudiats al llarg de l’assignatura Diagnòstic en educació, crec que és molt
important incidir en totes les informacions esmentades als informes
psicoepdagògics (de l’alumne, de l’escola i la família), ja que la situació i
l’individu interactuen mútuament i és quelcom indivisible. L’alumne
interacciona amb el seu context, tant escolar com familiar, donant-li un
significat i al mateix temps l’ambient determina i repercuteix en el
comportament de la persona. D’aquesta manera, l’informe es tracta d’un
instrument al servei de tres grans eixos sobre els que es sustenta la
intervenció psicopedagògica: l’alumnat, el context escolar i familiar i, per
tant cal que aquest inclogui una descripció detallada de la incidència dels
contextos en el procés educatiu tal i com ho realitza la meva psicopedagoga del
centre.
En primer lloc, l’àmbit familiar
és de gran importància, ja que és el primer agent socialitzador i un dels
pilars fonamentals en el desenvolupament individual i acadèmic de la persona,
on es realitzen els aprenentatges bàsics pel desenvolupament autònom en la
societat i on el nen aprèn les normes, valors, motivacions... Per tant, aquest context té una capacitat
d’influència educativa que cal contemplar. Des d’aquesta perspectiva l’informe
ha de recollir informació sobre les característiques de l’entorn familiar i
social. En segon lloc, centrant-nos en l’alumne
l’informe ha de recollir les dades obtingudes dels aspectes subjectius, com són
la personalitat, factors emocionals... i també incorporar informacions
relatives al llenguatge i la comunicació. Finalment, l’educació escolar repercuteix en el procés
d’ensenyament-aprenentatge de l’alumne, ja que aquesta està condicionada no
només per la tipologia del centre, les característiques pròpies i les respostes
organitzatives que s’hi construeixen sinó que també és rellevant l’estil
educatiu de cada mestre/a i els valors que doni al seu ensenyament. Aquest fet
ens permet conèixer les variables que influeixen en el desenvolupament de
l’alumne. D’aquesta manera, els elements propis de cadascuna de les tres dimensions esmentades estan
evidentment relacionades i és molt important que es puguin identificar els
aspectes sobre aquests vincles.
La contemplació d’aquesta triple
dimensió suposa també que hi hagi un compromís i una implicació d’altres
professionals immersos en el procés educatiu de l’alumne. Aquests han d’aportar
les seves reflexions i propostes, de forma que faciliti la construcció conjunta
de respostes compartides per enriquir i
afavorir la construcció de l’informe. Així, l’informe suposa un material que ha
de permetre posar en comú els criteris i les intervencions d’altres
professionals (logopeda, terapeuta, psicòleg clínic...).
Per tant, per finalitzar tal i com diu Huguet ”la realitat no és pot reduir a una sola mirada, ja que és molt
més complexa d’allò que cadascú abasta”
Bibliografia:
- Andreu, Ll., Alonso, J., Duch i Almo, R. Júlian, J.P., Puig i Pi, I., Ristol, A., Saborit, C., Sanz, M., Sidro, J.J. (2012). Diagnostic en educació. UOC.
- http://www.xtec.cat/~mjulia/alumnat/avalua/models.htm
- http://www.psicodiagnosis.cat/areageneral/lagelosiainfantil/index.php
No hay comentarios:
Publicar un comentario