Observació 3 - Sentiments i emocions

OBJECTIUS DE LA SESSIÓ:

• Que els alumnes se n’adonin dels seus sentiments i sàpiguen explicar que és el que senten en aquells moments i perquè.
• Fixar-nos en les característiques personals dels alumnes per dur a terme una millor intervenció psicopedagògica.

DESCRIPCIÓ DEL CONTEXT: Aquesta activitat s’adreça a intervenir en les característiques  emocionals de cada nen/a. En l’estudi, dels coneixements dels aspectes personals, relacionals, socials i emocionals dels nens.

DESCRIPCIÓ DEL TREBALL: Els alumnes havien d’escriure cinc emocions (positives o negatives), com per exemple, motivació, pena, esforç, alegria, tristesa, ràbia, por, nervis, inquietud, preocupació... Un cop ja han escrit el sentiment han de redactar al costat alguna vivència què hagin tingut amb aquella emoció.  A mode d’exemple: “Pena: perquè he perdut a un amic que s’ha anat a un altre cole”. Després d’això, han d’escollir una de les emocions citades i explicar-ho a la resta de companys. Per fer-ho han de seure en la cadira de la psicopedagoga. En aquest cas, n’hi han un alumne amb TEA el qual li costa molt fer les sessions terapèutiques i en aquest cas, li va ser complicat decantar-se per quina emoció escollir. Per acabar, la psicopedagoga passa una capsa als alumnes i aquests han d’agafar un dels paperets que n’hi han dintre. A cada paper, hi ha una frase en la qual els alumnes hauran d’explicar alguna cosa al respecte. Un exemple d’oracions que vam comentar van ser les següents: el pitjor dia de la teva vida, la meva última baralla, el millor dia de la teva vida, un secret, un moment a la meva vida d’humiliació, el darrer malson....

La meva actitud durant aquest dia ha estat més participativa, la última activitat la vaig realitzar jo i la veritat és que m’he sentit bastant còmode. Els nens/es m’han explicat algunes històries seves, tot i que al principi els hi va costar arrencar una mica. Un cop jo els anava fent preguntes sobre el tema s’anaven engrescant i mica en mica he aconseguit oferir-li’s confiança perquè m’expliquin les seves coses, fins i tot va arribar l’hora de marxar i encara n’hi havien nen/es que no volien anar-se’n per explicar-me més coses. Realment ha estat una sensació de satisfacció personal, en la qual els nens/es ja em van coneixent més i van agafant més confiança amb mi.

La funció de la psicopedagoga en aquesta activitat és la de realitzar una atenció directa als alumnes i assessorar-los, fent-los veure que a la vida tenim diferents moments, que passem per diferents situacions les quals ens fan sentir diverses emocions.  D’aquesta manera, la psicopedagoga examina els sentiments de cada nen/a per fer-los entendre que la majoria dels problemes que pateixen parteixen d’aquella base. Per exemple, un nen va escollir la alegria, en aquest cas el va fer veure que de vegades el estar tant alegre fa que es posi molt nerviós i que no acabi de controlar-se. Aquest fet, fa que tingui problemes amb els pares, i és aquí on ella comença a interrogar: “És important per a tu que els teus pares tinguin bons sentiments? I tu que és el que fas perquè els tinguin?

AVALUACIÓ: Durant tota l’activitat m’he sentit molt a gust, he participat molt més que en d’altres ocasions i això ha fet que la meva actitud sigui més engrescadora i estigui més motivada. És emocionant veure com els alumnes et van fent cada vegada més partícip, et demanen ajuda, et pregunten coses... D’aquesta manera, m’he sentit molt més útil i penso que és una manera per poder agafar confiança personalment i saber si estic o no preparada per dur a terme una sessió psicopedagògica. D’altra banda, en ocasions m’he sentit una mica perduda, sobretot al principi quan els nens/es encara sentien una mica de vergonya al explicar-me els seus problemes, dificultats o vivències... Però això, no ha fet que m’enfonsi, sinó tot al contrari, ha fet que tregui tot el meu bagatge per tirar l’activitat endavant i finalment, ha resultat molt positiva i profitosa. Els nens/es s’han expressat i m’han explicat coses més íntimes. D’aquesta forma, han seguit de manera adequada els acord complerts durant tota la sessió, tant la dirigida per la psicopedagoga, com la dirigida per mi. A més, m’he pogut adonar que entre ells es donaven ànims, us posaré un exemple:

•  P diu:  Estic fent les coses molt malament; i D li respon
• D: Doncs, tú has de pensar que ho fas bé i així les coses et sortiran millor (caràcter positiu, això són els avantatges de fer una teràpia grupal que s’ajuden els uns als altres).

OBSERVACIONS PERSONALS: La intervenció psicoeducativa  és un suport social, presta ajuda a les persones amb l’objectiu d’introduir canvis socials en l’àmbit familiar i en el seu entorn. Aquesta sessió té una funció preventiva i es fixa en els aspectes relacionats amb la salut i el benestar personal i social. Dona gran rellevància al desenvolupament com un tot global, pretenen millorar les pràctiques educatives intentant augmentar la confiança  i l’autoestima de les persones. Les emocions són de gran rellevància per poder fer que el nostre alumnat progressi de manera favorable. Per molt que insistim en diverses tècniques d’estudi perquè el nen millori acadèmicament si no està bé personalment, mai podrà avançar de manera global. Així, per poder fer que la persona progressi de manera favorable, primer de tot s’ha d’incidir en els sentiments i les emocions que tenen en aquell moment, d’aquesta forma podrem fer incís en aquells aspectes els quals manca i podrem proporcionar-li’s ajuda per tal que evolucionin de manera correcta i positiva. Per tant, tot està íntimament lligat, i si entenem o ens adonem dels sentiments podrem ser capaços d’oferir i facilitar al nen una sèrie d’estratègies per poder avançar en el seu aprenentatge i desenvolupament. Com a conclusió, dir que com a professionals de l’educació ens hem de fixar en les persones de manera individual, observant el comportament, les actituds, sentiments i emocions per adonar-nos de quines són les seves dificultats i mancances.  És primordial fixar-se i saber descriure la personalitat de cada infant per millorar la nostra intervenció. S’ha d’observar els comportaments d’aquests per tenir unes nocions bàsiques sobre  les característiques principals dels nens/es, ja que no tots reaccionen de la mateixa manera davant d’una situació similar. Finalment, tal i com diu al capítol 13 del temari (projecte d’integració de l’educació emocional) la col·laboració del psicopedagog en aquest àmbit emocional és indispensable. Aquest s’ha d’encarregar de dirigir i afavorir la participació del professorat, de la família i dels alumnes en la construcció conjunta d’un projecte educatiu emocional caracteritzat per valors, com poden ser el civisme, la igualtat, l’autonomia, la solidaritat, la responsabilitat.... La participació de les famílies i el seu compromís amb les escoles en el desenvolupament emocional dels alumnes potenciarà la capacitat educativa d’aquests i també podrà afavorir i afrontar els possibles problemes que puguin sorgir.

BIBLIOGRAFIA:

• Vila,I; (2008): Entorn social i familiar. Mòdul: Família i comunitat: una perspectiva psicoeducativa, Barcelona.
• Documents de lectura: Solé, I (2000) “Les pràtiques educatives escolars”. Barcelona.
•  Apunts psicologia de la personalitat.