jueves, 15 de mayo de 2014

Observació 5 - La família


OBJECTIUS DE LA SESSIÓ DE PRÀCTIQUES:
  • Ser conscients dels aspectes positius i negatius dels seus pares i mares.
  • Establir una bona connexió i comunicació de l’alumne vers les famílies.
DESCRIPCIÓ DEL CONTEXT: Aquesta activitat està destinada a treballar aspectes relacionats amb la família per reforçar les bones conductes entre ells.
DESCRIPCIÓ DEL TREBALL: La psicopedagoga comença la sessió preguntant d’un en un com ha anat el cap de setmana i que han fet amb els pares, d’aquesta manera introdueix el tema de la família. Ells mateixos van esmentant les seves experiències i ella els hi va fent preguntes relacionades sobre el seu objectiu en qüestió (treballar la família). Un cop ja hem estat xerrant una bona estona sobre diverses problemàtiques amb els pares i germans, la psicopedagoga els hi passa un full el qual està distribuït de la següent manera:

PARE
MARE
Dibuix:







Dibuix:
Tres aspectes positius:
  •  
  •  
  •  

Tres aspectes positius:
  •  
  •  
  •  



AVALUACIÓ: Ha estat una sessió molt 
interessant en la qual he pogut adonar-me de la relació, dels vincles afectius i de les problemàtiques que estableixen amb els seus familiars. Penso que conèixer aquests aspectes són de gran importància, ja que la família és el primer agent socialitzador i és la que transmet els primers valors i cultura. Podem dir que són les primeres persones amb qui mantenim contacte, per això imitem i així anem formant la nostra identitat. 
El meu rol en aquesta oacsió ha estat d’observadora, mantenint en tot moment una escolta activa perquè el tema m’interessava molt, d’aquesta manera els he pogut conèixer encara més. Un cop ja han començat a treballar la meva participació ha estat més alta, per exemple amb un alumne amb TEA, el qual no volia treballar. La psicopedagoga ha estat parlant amb ell perquè realitzés els dibuixos i jo després he fet un pacte amb ell perquè anés dient els aspectes positius tant de la seva mare i del seu pare. En un primer moment, no sabia que dir-me, aleshores vam pactar que primer de tot diria jo una cosa bona de la meva mare i després ell, i efectivament va sorgir resultat. Va ser un moment de satisfacció personal enorme, en la qual m’havia sorgit una tècnica i va resultar molt positiva.

OBSERVACIONS PERSONALS: Després de realitzar aquesta sessió puc dir que les famílies són l’agent socialitzador més important en l’evolució del seu fill/a. Han d’intentar evitar discrepàncies i han d’arribar a acords entre els diferents contextos de desenvolupament dels infants. La influència dels pares és molt important, durant molts anys han de guiar l’aprenentatge i amb ells aprendran a comprendre i valorar globalment la tasca, les dificultats i els obstacles que hi pot trobar l’infant. A més, ha d’haver una funció de recolzament i de protecció emocional; d’ajuda i de suport per tal que arribin a ser persones emocionalment equilibrades, capaces d’establir vincles afectius positius i respectuosos amb els altres i amb ells mateixos. Aquesta funció s’anirà obtenint amb el respecte mutu, la confiança i l’afecte entre els membres familiars. A més, caldrà que la família ajudi a corregir els erros, donar els consells adequats i incentivar l’esperança. Amb aquesta intervenció en l’àmbit familiar es podran prevenir els problemes psicològics com poden ser l’esquizofrènia, la depressió, l’ansietat... i els problemes psicosocials com el fet del fracàs escolar, de la drogoaddicció, la delinqüència juvenil, entre d’altres. A més, afavorirà el desenvolupament positiu de les persones i el desenvolupament dels sistemes socials en el que es troben a partir de la proposta d’altres alternatives.
D’aquesta manera, es pot fer menció i ho podem relacionar amb la teoria de Bronfenbrenner la qual afirma que el desenvolupament dels infants és basa en les relacions que es produeixen en els diferents àmbits. Aquests àmbits, són els anomenats microsistemes, en aquest cas: família, escola, amics... Bronfenbrenner anomena al conjunt d’aquests microsistemes, mesosistemes. Alumnes d’altres cultures (nord americans, finlandesos...) realitzen un treball a l’escola però també a casa. Trobo que aquest paral·lelisme entre aquests dos àmbits és de gran importància perquè l’infant es pugui desenvolupar d’una manera òptima. A més, perquè això pugui ocórrer crec que tant els mircrosistemes, com  els exosistemes (treball dels pares) i els macrosistemes (institucions socials) han d’anar estretament lligats.

BIBLIOGRAFIA


No hay comentarios:

Publicar un comentario