Metodologia Construcció de Casos

La psicopedagoga del meu centre privat en el qual realitzo les pràctiques està a favor i duu a terme la metodologia de Construcció de Casos. Aquest és un mètode interdisciplinari que concedeix entendre amb profunditat el cas concret de l’alumne, és a dir, la problemàtica emocional del nen/a i la relació d’aquest malestar amb el procés d’ensenyament-aprenentatge. El que impulsa el cas és fomentar la conversa entre tots els professionals de l’equip que participen dinamitzant la continuïtat i evitant les respostes precipitades. Aquesta metodologia entén i valora les condicions de la situació actual (emocional i educativa) de l’alumne; l’equip educatiu conversa sobre el cas i elabora vàries hipòtesis per buscar solucions pràctiques. D’aquesta manera, la Construcció de Casos permet reflexionar per no donar respostes impulsives, promovent la reflexió conjunta i la conversa de tot l’equip. Per desgràcia la situació actual a les aules és d’estrès i això provoca que tant els docents com els familiars vulguin una resposta de la psicopedagoga sobre l’actitud i aptitud del nen/a el més aviat possible (normalment immediata). No es dedica el temps suficient per a la comprensió del problema i l’elaboració d’una resposta correcta. Per saber realment si un nen requereix ajuda addicional no es pot saber de manera imminent sinó que és necessita veure l’evolució de l’infant, observant, anotant i suggerint idees per a què progressi adequadament. Per això, cal que hi hagi un vincle ben estret entre els docents, les famílies, l’alumne i la psicopedagoga, donant importància al temps i a la conversa que es requereix per solucionar les dificultats de l’alumne de manera adequada. Així que les decisions sobre qui, quan i com avaluar; el moment de decidir si necessita una adaptació o modificació del currículum i el fet de raonar sobre quin tipus de suport necessita és determinen a partir del propi progrés de l’alumne i de la seva narració.  És important que quedi constància per escrit d’allò que li passa a l’alumne narrant la seva història i anotant les hipòtesis elaborades, a més de recollir totes les aportacions de l’equip i les orientacions per elaborar-les. El fet de realitzar aquest document, serveix de guia i de pauta per establir nous mètodes a seguir. El relat del cas es construeix, es planifica i es valora a mesura que la història va progressant, és a dir, a mesura que va passant el temps (mai es realitzarà de manera immediata). Per tant, aquesta metodologia es caracteritza per tenir el temps necessari per a plantejar-se el problema, comprendre’l i realitzar una resposta. En la Construcció del Cas hi participen diferents professionals però el referent (en aquest cas la psicopedagoga) s’encarrega de promoure i de donar continuïtat a una conversa permanent entre tots coordinant totes les actuacions perquè no es promoguin respostes precipitades. D’aquesta manera, la psicopedagoga juga un paper important sent ella una gran referent, ja que té una visió més objectiva del cas. Finalment, esmentar que penso que és una metodologia molt positiva la qual s’hauria de portar a terme amb tots els casos. 

BIBLIOGRAFIA

•  Mòdul 5: Col·laboració i suport als processos d’atenció a la diversitat d’alumnat. Educació Especial. Barcelona. UOC.
•  Ubieto, J.R. La construcción del caso en el trabajo de equipo. A: El trabajo en red. Usos posibles en Educación, Salud Mental y Servicios Sociales Barcelona: Gedisa 123-134.