intervenció psicopedagògica en alumnes amb TDAH

Anàlisi de les dimensions del context d’intervenció psicopedagògica en alumnes amb escàs autocontrol 

En aquest gabinet psicopedagògic n’hi han varis alumnes diagnosticats amb un TDAH, els quals han estat avaluats anteriorment per la psicopedagoga. Aquesta en primer lloc recull informació amb entrevistes mantingudes amb els pares i professors sobre:

• La seva historia evolutiva i acadèmica, de si existeixen tensions familiars i/o escolars.
• La impulsivitat i la falta d’atenció en els diferents contextos.  Aquesta informació aporta a la psicopedagoga una visió més ajustada del comportament de l’alumne en els ambients naturals en els quals interactua.
• Les característiques educatives i les necessitats instruccionals. Això serveix a la psicopedagoga per saber si es necessiten adaptacions curriculars o fins i tot assistència a les aules d’educació especial.
• Les seves habilitats interpersonals (no escolten, responen abans que se’ls hi pregunti, no solen seguir les normes del joc...

Un cop això, la psicopedagoga intenta propiciar als estudiants amb escàs autocontrol que adquireixin habilitats d’organització i direcció del comportament per promoure el seu èxit social i acadèmic. Per això utilitza tècniques cognitives, solució de problemes i autoavaluacions  per a fomentar la consciència dels nois/es sobre la pròpia conducta. A més, els hi transmet informació  sobre procediments instruccionals (tècniques d’estudi), realitza una gran varietat de tasques, d’oportunitats d’aprenentatge i respecta el ritme de treball. Intenta sempre fer tasques que els hi resulti interessants, com per exemple, tasques interactives i els permet fer descansos en ocasions: jugant, anant al lavabo, dibuixant allò que vulguin... També, cal dir que a cada sessió focalitza la seva intervenció en un o dos objectius concrets i els hi explica als alumnes de forma clara i entenedora proporcionant exemples de les tasques a realitzar. A més, dedica un temps a organitzar la setmana i el curs amb ells perquè aquests se situïn en el temps i puguin preveure diverses situacions, sobretot de cara als estudis.

Amb alumnes d’aquestes característiques intenta mantenir un estructura de petit grup, ja que si són grups molts grans es dispersen molt els uns amb els altres. D’aquesta manera, sempre intenta proporcionar recursos per respectar els torns de paraula. Per fer les sessions grupals selecciona acuradament  els components de cada grup.

BIBLIOGRAFIA

• Mauri, Maós, T; Monero Font, C; Badia Gargante, A. (2004) La pràctica psicopedagògica en educació formal. Part II – Contextos d’educació formal per a la intervenció psicopedagògica. Capítol 13. Barcelona. Universitat Oberta de Catalunya.