Model educatiu de la psicopedagoga

Al llarg de les pràctiques he pogut anar observant com la psicopedagoga del centre pretén posar en marxa el model d’orientació i intervenció col·laboratiu des d’un enfocament educacional constructiu en les seves teràpies.  Aquesta es centra en què l’esser humà aprèn al llarg de la seva vida, així el fet d’aprendre a aprendre és converteix en un assignatura essencial en les seves sessions. D’aquesta manera, té molt en compte els elements bàsics i necessaris per aconseguir que aquests realitzin un aprenentatge significatiu (Aussubel), és a dir, el triangle interactiu (C.Coll 1994) el qual està format per l’alumne, el contingut i el professor. Ella creu que el nen aprèn adoptant un rol actiu i interactuant en un context social determinat el qual s’ha de tenir molt en compte. Així, doncs, el coneixement no consisteix únicament en assolir els continguts sinó que també es centra en el context sota el qual són adquirits, la situació de la persona i l’objectiu de l’activitat. Per això, assessora als nens/es tant a nivell emocional i/o psicològic com a nivell cognitiu perquè es puguin desenvolupar de manera integral.

La psicopedagoga parteix de la unió de les experiències prèvies dels alumnes i té en compte allò que saben fer sols i allò que poden aprendre amb l’ajuda dels altres. La distància que existeix entre un i l’altre és el que anomena Vygotsky la Zona de Desenvolupament Pròxim. Així pretén guiar l’aprenentatge dels alumnes dissenyant entorns i activitats per tal que aquests trobin oportunitats per construir els seus coneixements i anar-los integrant.

Per tant, tal i com vam poder adonar-nos amb l’assignatura de models d’orientació portar a terme aquesta metodologia comporta una sèrie de beneficis, com poden ser els següents:

• L’estudiant gaudeix més aprenent perquè està més activament involucrat en lloc de ser un subjecte passiu. D’aquesta manera, ajuda a motivar-los.
• L’educació treballa millor quan es concentra en el pensament crític i en l’enteniment, en lloc de dedicar-se a la memorització. Es centra en l’aprenentatge de com pensar i entendre.
• Amb aquest aprenentatge l’alumne pot transferir els seus coneixements a qualsevol altra situació, a qualsevol escenari educatiu.
• L’alumne explora allò que realment l’interessa i per tant, augmenta el grau de motivació.
• Es realitzen activitats reals i això fa que l’estudiant tingui curiositat per tot allò que l’envolta i per allò que realment li passa.

Amb tot això es pretén que l’alumne evolucioni psíquicament manera global.