OBJECTIUS DE LA SESSIÓ DE PRÀCTIQUES: Exercitar la
memòria a través de la escala d’intel·ligència RIAS.
DESCRIPCIÓ DEL CONTEXT: Aquesta activitat s’adreça a intervenir en
les necessitats educatives especials dels alumnes en qüestió, els quals la
majoria d’ells pateixen un TDAH (Trastorn per Dèficit d’Atenció i
Hiperactivitat).
DESCRIPCIÓ
DEL TREBALL: Durant aquesta sessió s’intenta que els
alumnes treballin la memòria visual a través d’una altra prova del test
d’intel·ligència RIAS. Tal i com he
esmentat una de les funcions principals de la psicopedagoga es l’ avaluació dels diferents trastorns d’aprenentatge i de
conductes. D’aquesta forma, posa èmfasi en
treballar a partir d’una psicoteràpia
orientada des d’un caràcter més psicològic i clínic.
L’activitat
consisteix en que ella va ensenyant una sèrie d’imatges, en la qual els alumnes
han de retenir durant uns 30 segons. Després ella, la retira i ells han de
dibuixar la mateixa imatge sense poder veure el model. Amb això pretén que
treballin la memòria visual, ja que és una de les maneres per aprendre. Els
nostres aprenentatges no es realitzen només parant atenció, sinó que tenen molt
a veure amb els nostres sentits, és a dir, amb tot allò que ens arriba de
manera sensorial. D’aquesta manera, podem anar associant els nostres aspectes
viscuts anteriorment amb allò que aprenem. Per exemple, quan ens
expliquen la multiplicació ho associem a la suma. Un cop ja ho he après i ho he
entès puc memoritzar-ho. Si només memoritzo no serveix de res, ja que
t’enrecordes a curt plaç. Amb l’enteniment el que fem es realitzar un
aprenentatge per a tota la vida.
D’aquesta manera, l’associació i la comprensió són molt més importants
que l’atenció.
La meva posició en aquesta sessió ha
estat d’observadora, he seguit el procés que ha realitzat la psicopedagoga i a
la vegada he intervingut en moments puntuals per donar algun consell o alguna
pauta.
AVALUACIÓ: Al igual que la
sessió anterior, he pogut adonar-me d’un altre aspecte a valorar (memòria no
verbal) mitjançant una prova que fins ara no coneixia (RIAS). M’he sentit molt
bé al veure com cada alumne feia les seves representacions. Ells sabien en tot
moment el procés a realitzar, ja que no era la primera vegada que ho feien, per
això ha estat una sessió molt profitosa. He pogut comprovar com han complert
tot allò que deia la psicopedagoga, han estat atents intentant fer-ho de la
millor manera possible (aspecte molt positiu, ja que és essencial que ells
vulguin millorar i evolucionar en el seu procés d’ensenyament-aprenentatge). D’aquesta
manera, s’han implicat i han complert els acords que els ha explicat la
psicopedagoga abans de passar la prova en qüestió.
OBSERVACIONS PERSONALS: Amb aquesta sessió
s’ha intentat que els alumnes millorin en la seva memòria no verbal, mesurant
la capacitat de codificar, retenir breument i recuperant estímuls pictòrics. En
cap moment se’ls ha pressionat, sinó que més aviat la psicopedagoga ha mostrat
una actitud de confiança, de posició d’espera i d’acompanyament
més que d’imposició. Tal i
com vam poder estudiar en l’assignatura “Intervenció
psicopedagògica” una demanda insistent o intrusiva genera a l’alumne rebuig
i obstaculitza la possibilitat que faci una demanda pròpia: de parlar, sortir
un moment de l’aula, conversar més tard... La psicopedagoga és la figura de
confiança, per això ha de fer que sigui el mateix alumne el que es marqui una
sèrie d’expectatives, donant-li suport,
acompanyant-lo i ajudant-lo a enfrontar els sentiment de fracàs i
impossibilitat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario