Reunions amb les escoles

Personalment, no tinc el privilegi d’acudir a les reunions que realitza la meva psicopedagoga amb els membres de l’EAP i els tutors/es dels alumnes que acudeixen al centre. Penso que seria una observació molt interessant, però per qüestions laborals m’és impossible. Tot i així, tinc la gran sort que ella m’explica el procés que segueix i la funcionalitat d’aquestes. És per això que m’agradaria ressaltar el treball interdisciplinari , el qual tant vam remarcar a l’assignatura “Intervenció psicopedagògica”. El treball interdisciplinari és una estratègia d'ensenyament- aprenentatge, una actitud de la comunitat educativa, que decideix fer un pas endavant. Es fonamenta en el marc d'un treball conjunt que recull continguts, procediments i valors de cadascuna de les disciplines, estructurats en un tot coherent, avaluable de forma acordada, amb uns criteris fruit de les decisions i posta en comú de l'equip que ha dissenyat la interdisciplinarietat. L’experiència del treball en comú entre tots, és a dir, del treball col·laboratiu fa més enriquidora i fructífera la intervenció. En definitiva, defenso en tot moment la interdisciplinarietat en les nostres intervencions psicopedagògiques, així tal i com diu Zabala "la interdisciplinarietat no és una tècnica didàctica sinó una actitud envers el procés d'ensenyament", que lliga el procés d'aprenentatge a la realitat i el viure quotidià dels alumnes i a partir d'aquí els fa avançar donant importància als seus interessos, iniciant projectes d'investigació-acció que els permeten fer reflexions i treure conclusions entorn els objectius i la pròpia vivència. Penso que treballar en aquesta direcció és un fet bàsic i més amb alumnes amb diversitat funcional, ja que tots hem d’anar en la mateixa línia, hem de tenir un objectiu comú per avançar en el procés d’ensenyament-aprenentatge de l’alumne. Els objectius es mouen en el terreny d'aconseguir destreses i competències de l'alumnat , per la suma d'esforços en una mateixa direcció. 


Hem d’aconseguir un treball paral·lel entre els professionals de l’educació i la família, ja que tot el que envolta a la persona és de gran importància per poder-se desenvolupar positivament. Aquesta forma de treballar beneficia als alumnes, donat que els mostra com abordatges diferents enriqueixen la percepció i el coneixement de l'objecte d'estudi , alhora que clarifiquen la visió d'una realitat que és múltiple i complexa.

Si cada un agafa un camí diferent i no aprofundim en els mateixos aspectes l’infant possiblement no pugui evolucionar d’una manera tan favorable. Entre els professionals de l’educació hem d’estar en continu contacte, mestres amb psicopedagogs, psicòlegs, equip directiu, claustre i fins i tot, metges i neuròlegs. Tot i així, amb les continues retallades que existeixen avui dia aquest treball interdisciplinari es fa més complicat. Des del meu punt de vista els psicopedagogs haurien d’acudir més als centres per parlar amb els mestres i trucar-se habitualment. Hem d’aconseguir que això passi posant tots de la nostra part per tirar endavant aquest treball conjunt tant necessari i possible perquè l’alumne evolucioni positivament en el seu procés d’ensenyament-aprenentatge i en el seu procés personal.