Observació 8 – La mala suerte de Pescafrito

Estem a la sala de teràpia, en una taula rodona, on tots ens podem veure. El grup està compost de sis alumnes, els quals comprenen l’edat d’entre 13 a 15 anys. La psicopedagoga té l’objectiu de treballar amb els alumnes que el fet que vagin amb ella a fer teràpia no és tenir mala sort, més bé al contrari, els vol fer reflexionar sobre l’afortunats que són. Per això, utilitza un text el qual té aquesta moralitat.

Aquest text es diu: “La mala suerte de pescafrito”. Primer de tot ho vam llegir tots en veu alta, d’aquesta manera també vam poder observar la velocitat lectora i la seva comprensió, ja que després d’això la psicopedagoga va preguntar que és el que havien entès de la història. Un d’ells ens ho va explicar molt bé: 

“La història tracta d’un peix el qual tenia molt mala sort. Aquest estava en una botiga d’animals i cada cop que l’encarregat de netejar les peixeres treia els peixos, a Pescafrito sempre li tocava en peixeres on els demés peixos eren més dolents i se’l volien menjar, per això aquest sempre havia d’escapar mentre que els seus familiars estaven ben tranquils als altres aquaris. Per fi, va arribar un dia en què el van posar amb els seus cosins i germans, però el cuidador per equivocació va posar en la mateixa peixera un peix gros el qual es va voler menjar a tota la família. Pescafrito va ser l’únic supervivent, va ser l’únic que va aconseguir escapar”. 

A continuació els va fer reflexionar sobre la moralitat del conte la qual seria que en Pesafrito està acostumat a sortir-se’n tot sol dels problemes, però els seus cosins i germans no. Aquests estaven acostumats a viure molt bé i quan realment van tenir un problema ben gros no van saber com sortir-se’n. En canvi, Pescafrito estava tan acostumat que quan li va arribar un altre problema va saber enfrontar-ho de la millor manera possible. A partir d’aquí la Marga, va dir que passessin la història al nostre món. Aleshores els hi va fer reflexionar sobre el fet que n’hi han molts els nens/es de la nostra classe que no tenen perquè anar a parlar amb ella perquè els hi va tot molt bé, però aquests no aprenen a parlar dels seus problemes ni a posar-se en el lloc de les persones que pateixen aquests problemes. Són nens/es acostumats a viure molt bé perquè tot a la vida els hi surt fantàstic. Nosaltres, en canvi, em tingut problemes al llarg de la nostra vida i això ha fet que tinguem un ventall més ampli d’estratègies a l’hora de solucionar qualsevol problema. Si des de ben petits tens dificultats, després tindràs més recursos per solucionar els problemes.

Un cop ella ja ha explicat tot això els hi fa dues qüestions i vam estar una estona comentant-les.

• Creieu que teniu millor manera de solucionar els problemes que els demés? Per què?
• Penseu que teniu mala o bona sort?

Al final entre tots vam arribar a la següent conclusió: “De vegades les persones que sembla que tinguin tant mala sort, tenen més sort que els demés”.

Durant tota la sessió el clima ha estat positiu. Ha hagut un respecte de tots els companys per les idees proposades encara que no es pensi el mateix , així els individus s’han associat i s’ha produït una cooperació. S’han ajudat els uns als altres a complir amb les tasques proposades, compartint idees i donant la seva opinió. Tot això comporta que s’incrementin les expectatives de cada persona i fa disminuir l’ansietat del subjecte quan s’enfronta a la feina a realitzar, al veure que no està sol i que altres persones ratifiquen els seus pensaments. És a dir, defensen allò que tu vas exposant, així et sents més important i vas guanyant confiança en tu mateix.

Personalment, he estat molt còmode. He estat molt atenta al que deia la psicopedagoga, ja que m’interessava veure com enfocava el tema i he observat l’opinió que tenia cada alumnes de la seva situació. A més, he intervingut en moments puntuals.

Bibliografia:

• Ibáñez Gracia,T. (1998). Mòdul 2. La dinàmica dels grups en l’educació. Dinàmica de grups. Barcelona. Universitat Oberta de Catalunya.
• Ibáñez Gracia,T. (1998). Mòdul 1. Els grups humans i les seves dinàmiques internes. Dinàmica de grups. Barcelona. Universitat Oberta de Catalunya.