Una de les
funcions principals de la psicopedagoga d’aquest gabinet és la de realitzar un diagnòstic, ja sigui per un trastorn d’aprenentatge o bé conductual.
L’elaboració d’aquest es realitza recollint una sèrie de dades que li seran
rellevants per posar-se una mica en situació del cas, procedint a la recollida
de dades clíniques rellevants. Per dur-lo a terme convoca una primera
entrevista amb les famílies en la qual també hi assistirà el nen/a per
passar-li una o més proves avaluatives i així poder determinar el trastorn que
aquest pugui patir, qualificant el seu estat físic i psíquic i els seus
condicionants interns i externs. Seguidament, realitza una valoració dels
resultats i confecciona un informe per a ella en el qual té present tant el
context escolar, social com familiar.
- En relació a l’alumne: Queda plasmada la història evolutiva i escolar de
l’alumne per saber el seu procés
de desenvolupament i el seu itinerari educatiu. A més, queda constància de
les característiques i necessitats
del nen/a, fent especial incís en les capacitats cognitives
(dades sobre la intel·ligència verbal, raonament lògico-matemàtic,
capacitats d’atenció i memòria...), la comunicació i el llenguatge
del nen/a (establir l’estil comunicatiu, possibles anomalies en relació a
la comprensió i l’expressió oral, quines són les habilitats i també les
dificultats en la conversa, la lectura i l’escriptura), les relacions
interpersonals (avaluació de les competències i l’estil de
relació: tipus de relacions que estableix amb els companys i la incidència
dels contextos), aspectes emocionals i de la
personalitat (a la part afectiva, emocional i als possibles
factors psicològics que incideixen en la situació personal del nen/a en
els diferents contextos), competències curriculars (nivell
de competències i habilitats en relació a les diferents àrees). És de gran
importància identificar els objectius d’ensenyament –aprenentatge per a
l’alumne per determinar els ajuts i suports necessaris. La informació
d’aquest àmbit es rellevant perquè permet al professorat afrontar el
procés d’elaboració o adaptació de la proposta curricular ( si és
considera necessari).
- En relació a l’alumne
en el context familiar: En l’informe s’explica l’estructura i composició del
nucli familiar, indicant la composició (família monoparental, fills de
diferents progenitors, convivència amb altres membres de la família) i el
número de persones que conviuen amb el nen/a. També es destaca la situació socioeconòmica d’aquesta,
ja que aquest fet pot influir en la dinàmica i situació familiar, i el funcionament del nen/a en el
context familiar, és a dir, es descriu les oportunitats que té per
realitzar les tasques que contribueixen al desenvolupament de la seva
autonomia, així com els rols que pot assumir. Consta el clima que s’estableix a la família,
els vincles establerts entre pares
i fills, i les expectatives
que tenen aquests vers les possibilitats de progressar del seu fill.
Finalment, s’exposa si els pares
són col·laboratius en les iniciatives que se’ls esmenta o pel contrari
prefereixen adoptar una actitud passiva. A més, la capacitat d’influència educativa dels pares també queda
inclosa en l’informe, en el sentit de si els pares es reconeixen com
agents educatius, o bé deleguen la seva funció a l’escol
- En relació a l’alumne en el
context escolar: En primer lloc, en l’informe
consta les característiques de l’escola a
la qual assisteix el nen/a i la situació
global de l’alumne a l’escola explicant
la vinculació de l’alumne al grup i les dificultats que es puguin haver
identificat. La situació de l’alumne a
l’aula també es important fent
referència a l’estil d’aprenentatge i a les dificultats que sorgeixen, incloent
el tipus d’activitats que es desenvolupen a la classe. Consta la qualitat de la interacció del mestre/a amb
el grup d’alumnes (estratègies, estil d’ensenyament...) i les expectatives i possibilitats que aquest té envers els seus alumnes.
Finalment, s’inclouen les relacions entre el context familiar i escolar
descrivint com considera el centre el treball amb les famílies i quina
importància li dóna a aquest fet.
La psicopedagoga aporta tota aquesta informació que acabo d’esmentar
realitzant vàries accions. D’una banda, fent referència al context escolar realitza una observació
directa del nen/a en els diferents contextos escolars (diverses classes,
pati, menjador, natació...) per detectar si les seves actuacions són les
mateixes en els diferents àmbits escolars i per observar com es comporta,
l’atenció que presta i els processos d’aprenentatge que du a terme. També observa la metodologia que fa servir el
mestre/a a l’aula, així com les interaccions que estableix amb els seus
alumnes, per descartar que el docent no adopti ni les metodologies ni
estratègies adequades perquè el grup-classe evoluciona en el seu procés d’aprenentatge.
Finalment, realitza una entrevista amb
el mestre/a per descobrir les opinions que té sobre les dificultats en el
procés d’ensenyament-aprenentatge de l’alumne. A més, és reuneix amb els diferents professionals de l’educació que estan
immersos en el procés educatiu de l’alumne per intercanviar hipòtesis i
opinions, extreure conclusions i possibles actuacions a seguir.
D’altra banda, per obtenir informació de la situació familiar en la que viu, primer de tot realitza una entrevista amb els familiars i amb l’alumne.
Primerament tots dos junts per poder saber els dos punts de vista i seguidament
per separat, una amb la família i una altra amb l’alumne. Amb l’entrevista a la
família, es fa a la idea de molts aspectes en concret: perfil de pares,
possibilitats que veuen en el seu fill, confiança que donen a l’escola... I,
amb la de l’alumne/a se n’adona del vincle que estableix amb els membres que
conviuen amb ell/a, si es troba a gust al seu nucli familiar, si la seva
família s’interessa pels seus aprenentatges.... A més, de passar-li les proves
avaluatives pertinents.
Finalment, per incloure a l’informe els aspectes relacionats directament
amb l’alumne recorre a realitzar una entrevista per saber el seu grau de
consciència tant de les seves dificultats, necessitats i limitacions com de la
seva autoestima, autoconcepte, motivació... A més, també revisa els informes
passats i l’expedient acadèmic.
Un cop, ella ja
ho té ben clar passa un informe als pares amb els resultats obtinguts a les
proves on queda fixada la dificultat del nen/a i els objectius que la
psicopedagoga estableix.
Bibliografia:
- Andreu, Ll., Alonso, J., Duch i Almo, R. Júlian, J.P., Puig i Pi,
I., Ristol, A., Saborit, C., Sanz, M., Sidro, J.J. (2012). Diagnostic en
educació. UOC.
- http://www.xtec.cat/~mjulia/alumnat/avalua/models.htm
- http://www.psicodiagnosis.cat/areageneral/lagelosiainfantil/index.php
