Model educatiu de la psicopedagoga

Al llarg de les pràctiques he pogut anar observant com la psicopedagoga del centre pretén posar en marxa el model d’orientació i intervenció col·laboratiu des d’un enfocament educacional constructiu en les seves teràpies.  Aquesta es centra en què l’esser humà aprèn al llarg de la seva vida, així el fet d’aprendre a aprendre és converteix en un assignatura essencial en les seves sessions. D’aquesta manera, té molt en compte els elements bàsics i necessaris per aconseguir que aquests realitzin un aprenentatge significatiu (Aussubel), és a dir, el triangle interactiu (C.Coll 1994) el qual està format per l’alumne, el contingut i el professor. Ella creu que el nen aprèn adoptant un rol actiu i interactuant en un context social determinat el qual s’ha de tenir molt en compte. Així, doncs, el coneixement no consisteix únicament en assolir els continguts sinó que també es centra en el context sota el qual són adquirits, la situació de la persona i l’objectiu de l’activitat. Per això, assessora als nens/es tant a nivell emocional i/o psicològic com a nivell cognitiu perquè es puguin desenvolupar de manera integral.

La psicopedagoga parteix de la unió de les experiències prèvies dels alumnes i té en compte allò que saben fer sols i allò que poden aprendre amb l’ajuda dels altres. La distància que existeix entre un i l’altre és el que anomena Vygotsky la Zona de Desenvolupament Pròxim. Així pretén guiar l’aprenentatge dels alumnes dissenyant entorns i activitats per tal que aquests trobin oportunitats per construir els seus coneixements i anar-los integrant.

Per tant, tal i com vam poder adonar-nos amb l’assignatura de models d’orientació portar a terme aquesta metodologia comporta una sèrie de beneficis, com poden ser els següents:

• L’estudiant gaudeix més aprenent perquè està més activament involucrat en lloc de ser un subjecte passiu. D’aquesta manera, ajuda a motivar-los.
• L’educació treballa millor quan es concentra en el pensament crític i en l’enteniment, en lloc de dedicar-se a la memorització. Es centra en l’aprenentatge de com pensar i entendre.
• Amb aquest aprenentatge l’alumne pot transferir els seus coneixements a qualsevol altra situació, a qualsevol escenari educatiu.
• L’alumne explora allò que realment l’interessa i per tant, augmenta el grau de motivació.
• Es realitzen activitats reals i això fa que l’estudiant tingui curiositat per tot allò que l’envolta i per allò que realment li passa.

Amb tot això es pretén que l’alumne evolucioni psíquicament manera global.  

Reunions amb les escoles

Personalment, no tinc el privilegi d’acudir a les reunions que realitza la meva psicopedagoga amb els membres de l’EAP i els tutors/es dels alumnes que acudeixen al centre. Penso que seria una observació molt interessant, però per qüestions laborals m’és impossible. Tot i així, tinc la gran sort que ella m’explica el procés que segueix i la funcionalitat d’aquestes. És per això que m’agradaria ressaltar el treball interdisciplinari , el qual tant vam remarcar a l’assignatura “Intervenció psicopedagògica”. El treball interdisciplinari és una estratègia d'ensenyament- aprenentatge, una actitud de la comunitat educativa, que decideix fer un pas endavant. Es fonamenta en el marc d'un treball conjunt que recull continguts, procediments i valors de cadascuna de les disciplines, estructurats en un tot coherent, avaluable de forma acordada, amb uns criteris fruit de les decisions i posta en comú de l'equip que ha dissenyat la interdisciplinarietat. L’experiència del treball en comú entre tots, és a dir, del treball col·laboratiu fa més enriquidora i fructífera la intervenció. En definitiva, defenso en tot moment la interdisciplinarietat en les nostres intervencions psicopedagògiques, així tal i com diu Zabala "la interdisciplinarietat no és una tècnica didàctica sinó una actitud envers el procés d'ensenyament", que lliga el procés d'aprenentatge a la realitat i el viure quotidià dels alumnes i a partir d'aquí els fa avançar donant importància als seus interessos, iniciant projectes d'investigació-acció que els permeten fer reflexions i treure conclusions entorn els objectius i la pròpia vivència. Penso que treballar en aquesta direcció és un fet bàsic i més amb alumnes amb diversitat funcional, ja que tots hem d’anar en la mateixa línia, hem de tenir un objectiu comú per avançar en el procés d’ensenyament-aprenentatge de l’alumne. Els objectius es mouen en el terreny d'aconseguir destreses i competències de l'alumnat , per la suma d'esforços en una mateixa direcció. 


Hem d’aconseguir un treball paral·lel entre els professionals de l’educació i la família, ja que tot el que envolta a la persona és de gran importància per poder-se desenvolupar positivament. Aquesta forma de treballar beneficia als alumnes, donat que els mostra com abordatges diferents enriqueixen la percepció i el coneixement de l'objecte d'estudi , alhora que clarifiquen la visió d'una realitat que és múltiple i complexa.

Si cada un agafa un camí diferent i no aprofundim en els mateixos aspectes l’infant possiblement no pugui evolucionar d’una manera tan favorable. Entre els professionals de l’educació hem d’estar en continu contacte, mestres amb psicopedagogs, psicòlegs, equip directiu, claustre i fins i tot, metges i neuròlegs. Tot i així, amb les continues retallades que existeixen avui dia aquest treball interdisciplinari es fa més complicat. Des del meu punt de vista els psicopedagogs haurien d’acudir més als centres per parlar amb els mestres i trucar-se habitualment. Hem d’aconseguir que això passi posant tots de la nostra part per tirar endavant aquest treball conjunt tant necessari i possible perquè l’alumne evolucioni positivament en el seu procés d’ensenyament-aprenentatge i en el seu procés personal.

Observació 2- Segona part test d’intel·ligència RIAS

OBJECTIUS DE LA SESSIÓ DE PRÀCTIQUES: Exercitar la memòria a través de la escala d’intel·ligència RIAS.

DESCRIPCIÓ DEL CONTEXT: Aquesta activitat s’adreça a intervenir en les necessitats educatives especials dels alumnes en qüestió, els quals la majoria d’ells pateixen un TDAH (Trastorn per Dèficit d’Atenció i Hiperactivitat).

DESCRIPCIÓ DEL TREBALL: Durant aquesta sessió s’intenta que els alumnes treballin la memòria visual a través d’una altra prova del test d’intel·ligència RIAS.  Tal i com he esmentat una de les funcions principals de la psicopedagoga es l’ avaluació dels diferents trastorns d’aprenentatge i de conductes. D’aquesta forma, posa èmfasi en treballar a partir d’una  psicoteràpia orientada des d’un caràcter més psicològic i clínic.

L’activitat consisteix en que ella va ensenyant una sèrie d’imatges, en la qual els alumnes han de retenir durant uns 30 segons. Després ella, la retira i ells han de dibuixar la mateixa imatge sense poder veure el model. Amb això pretén que treballin la memòria visual, ja que és una de les maneres per aprendre. Els nostres aprenentatges no es realitzen només parant atenció, sinó que tenen molt a veure amb els nostres sentits, és a dir, amb tot allò que ens arriba de manera sensorial. D’aquesta manera, podem anar associant els nostres aspectes viscuts anteriorment amb allò que aprenem. Per exemple, quan ens expliquen la multiplicació ho associem a la suma. Un cop ja ho he après i ho he entès puc memoritzar-ho. Si només memoritzo no serveix de res, ja que t’enrecordes a curt plaç. Amb l’enteniment el que fem es realitzar un aprenentatge per a tota la vida.  D’aquesta manera, l’associació i la comprensió són molt més importants que l’atenció.

La meva posició en aquesta sessió ha estat d’observadora, he seguit el procés que ha realitzat la psicopedagoga i a la vegada he intervingut en moments puntuals per donar algun consell o alguna pauta.

AVALUACIÓ: Al igual que la sessió anterior, he pogut adonar-me d’un altre aspecte a valorar (memòria no verbal) mitjançant una prova que fins ara no coneixia (RIAS). M’he sentit molt bé al veure com cada alumne feia les seves representacions. Ells sabien en tot moment el procés a realitzar, ja que no era la primera vegada que ho feien, per això ha estat una sessió molt profitosa. He pogut comprovar com han complert tot allò que deia la psicopedagoga, han estat atents intentant fer-ho de la millor manera possible (aspecte molt positiu, ja que és essencial que ells vulguin millorar i evolucionar en el seu procés d’ensenyament-aprenentatge). D’aquesta manera, s’han implicat i han complert els acords que els ha explicat la psicopedagoga abans de passar la prova en qüestió.

OBSERVACIONS PERSONALS: Amb aquesta sessió s’ha intentat que els alumnes millorin en la seva memòria no verbal, mesurant la capacitat de codificar, retenir breument i recuperant estímuls pictòrics. En cap moment se’ls ha pressionat, sinó que més aviat la psicopedagoga ha mostrat una actitud de confiança, de posició d’espera i d’acompanyament més que d’imposició. Tal i com vam poder estudiar en l’assignatura “Intervenció psicopedagògica” una demanda insistent o intrusiva genera a l’alumne rebuig i obstaculitza la possibilitat que faci una demanda pròpia: de parlar, sortir un moment de l’aula, conversar més tard... La psicopedagoga és la figura de confiança, per això ha de fer que sigui el mateix alumne el que es marqui una sèrie d’expectatives, donant-li suport, acompanyant-lo i ajudant-lo a enfrontar els sentiment de fracàs i impossibilitat.

Observació 1 - Test d'intel·ligència RIAS

OBJECTIUS DE LA SESSIÓ DE PRÀCTIQUES.

• Tenir una percepció de tot el curs realitzat (dels aspectes bons i dolents) i del temps que queda per finalitzar-ho.
•   Millorar l’atenció a través de diferents proves del RIAS.

DESCRIPCIÓ DEL CONTEXT: Aquesta activitat es realitza a la sala de teràpies grupals amb els alumnes que actualment estan cursant la ESO. La sessió té una durada aproximada d’una hora i està molt ben condicionada per poder dur a terme aquesta sèrie de sessions, ja que no hi ha un excés de soroll, més aviat es silenciosa (aspecte important per la concentració), amb un bon clima i bona llum.

DESCRIPCIÓ DEL TREBALL: Aquesta sessió la podem dividir en dos moments. D’una banda, es va començar a parlar dels moments bons i dolents que han passat cada un dels alumnes al llarg del curs. Primer l’havien d’escriure i després ho comentaven entre tots. A més, havien de dir en què podien millorar i com veien els 30 dies que els hi faltaven perquè s’acabés el curs (què haig de fer perquè tot em vagi millor, com ho he de fer i perquè). Amb això la psicopedagoga els va voler fer entendre que tot a la vida té una lectura, que totes les coses que ens passen són per algun motiu i el que s’ha de fer és intentar esbrinar això per poder millorar cada cop més. Vol que siguin conscients perquè s’apropa final de curs i han d’estar amb les piles ben carregades.

D’altra banda, va destinar la segona part de la sessió a realitzar una prova del test d’intel·ligència  de RIAS. Aquest és molt semblant al WISC-R, la diferència rau en què aquest només es pot passar a alumnes fins als 15 anys, en canvi el RIAS es pot passar a persones d’entre els 3 fins als 94 anys. Com que la sessió és amb alumnes majors de 15 anys la psicopedagoga va utilitzar el RIAS. Primer de tot, els hi va passar una prova de percepció de diferències per millorar l’atenció.

Per poder avaluar aquesta prova la psicopedagoga té una plantilla on pot veure perfectament els encerts que ha realitzat cada alumne en qüestió de segons. Aquest número d’encerts serveix per saber el percentil d’atenció que té cada nen/a. El percentil el sap observant una taula de puntuacions directes on s’ha de mirar l’edat de l’alumne i la quantitat d’encerts realitzats. D’aquesta manera, sabrem el tant per cent d’atenció que té en aquells moments.

A continuació us deixo un enllaç el qual explica de manera global i entenedora en què consisteix aquest test d’intel·ligència de Reynolds.

http://web.teaediciones.com/rias-escalas-de-inteligencia-de-reynolds.aspx

AVALUACIÓ: Per mi, ha estat una sessió molt interessant, mai he vist com es realitza cap prova d’intel·ligència i el fet de poder comprovar la seva avaluació m’ha cridat molt l’atenció. Penso que aquest fet és de gran rellevància en la nostra tasca psicopedagògica i que hem d’estar ben assabentats de tot el procés a realitzar. La psicopedagoga m’anava explicant en tot moment els passos a seguir i això ha fet que pugui entendre perfectament el procés.

OBSERVACIONS PERSONALS: Tal i com s’esmenta al mòdul 2 de l’assignatura avaluació de programes, aquest  és un procés sistemàtic, dissenyat de manera intencional on s’estableix una recollida d’informació rigorosa (fiable, vàlida i valuosa) orientada a valorar la qualitat i els assoliments d’un programa. En aquest cas, la psicopedagoga intenta adonar-se no només de l’atenció memorística que tenen els alumnes, sinó que també ho realitza per tenir informació del subjecte, de la seva percepció i/o capacitat de raonament. D’aquesta manera, tal i com diu David Wechsler “lo que esperamos y deseamos que midan estos tests es algo mucho más importante: la capacidad del sujeto de comprender el mundo que le rodea y los recursos que posee para enfrentarse con sus exigencias y desafíos”.

Personalment, crec a l’hora d’avaluar també s’han de tenir en compte d’altres factors com pot ser el context, l’etapa per la qual estigui passant l’alumne, la seva progressió, etc. No sempre l’alumne es troba en el seu millor moment i d’això també en depenen els resultats.