Durant tota l’estada d’aquest segon període
de pràctiques, no només m’he centrat en el meu projecte, sinó que també
continuo aprenent molts aspectes d’altres àmbits psicopedagògics. Per això,
també m’agradaria que quedessin plasmades algunes de les experiències que vaig
tenint, les quals trobo molt interessants compartir amb tots vosaltres.
Començo amb una sessió en la qual ens trobem
en la sala de teràpia habitual amb un grup de nenes d’entre uns 8 i 11 anys. La
majoria d’elles tenen dificultats per mantenir l’atenció voluntària davant
d’activitats, tant acadèmiques com quotidianes unides a la falta de control
dels seus impulsos. D’aquesta manera, en
aquesta sessió, les vol fer reflexionar sobre la importància que té el fet de
molestar, fent-les veure que les persones que contínuament molesten per les
mateixes coses acaben quedant-se soles. I això, ho fa a través d’un conte
anomenat : “Pincho se va de vacaciones”. El conte el trobareu en el
següent enllaç:
Després d’haver explicat el conte, parlem
entre totes del significat del conte i arribem a la conclusió que sempre podem
fer alguna cosa que molesti als demés, en Pincho molesta per les seves pues
però al adonar-se se les pentina i tot li va molt millor. Així, l’objectiu de
la psicopedagoga es fer veure a les nenes que si sabem que fem alguna cosa que
pot molestar als demés, sempre la podem canviar, el més important es adonar-nos
i quan ens adonem modificar la nostra actitud.
Així, els hi fa escriure en un paper algunes
de les coses que elles fan i que poden molestar als demés i surten aspectes com
aquests:
- Deixar a
una amiga per una altre.
- Fer
sorolls estranys i jugar amb el meu cabell.
- Riure
d’un amic.
- Fer-se el
graciós o “xulo”
Un cop fet això, escriuen la història d’en Pinxo
perquè a l’hora de redactar es quan s’ha d’estructurar la nostra ment i això
els hi va molt bé per aprendre a centra-se, però a més han de realitzar el
final de la història amb alguna punxa seva, és a dir, amb algun comportament
que elles creguin que no és adient i que molesta als demés. Així, l’objectiu és
que siguin ben conscients d’aquest fet per poder rectificar-ho el més aviat
possible, sabent-se posar en la pell dels demés.
Durant tota la sessió m’he sentit molt a
gust, he participat en tot moment, les nenes ja em pregunten allò que no
entenen perquè li expliqui. Això fa que em senti com una més del grup. A més,
la psicopedagoga em va donant explicacions del perquè fem cada cosa i
s’interessa perquè entengui tot allò que fem. Em trobo molt a gust en aquest
grup, ja que tant les alumnes com la tutora em tracten com una més.
Bibliografia:
No hay comentarios:
Publicar un comentario